Cada dia que quedo amb el Moha ell es mostra més extrovertit, més rialler i mostra una mica més de confiança envers a mi. Aquest mes em tingut molt bones experiencies. El moha i jo solem quedar amb tres nens més del projecte Rossinyol amb els seus respectius mentors, degut a que el principi del projecte els tres es mostraven una mica timids i distants. Junts em pogut compartir experiencies molt maques com per exemple el primer dia d'estar a la bolera dels nostres mentorats. Conseqüentment entre ells mostren un vincle molt maco, ja que aparentement no tenien gaire a beure entre els uns i els altres.
El dia que vam anar a la bolera primer vaig quedar per dinar amb en Moha vam parlar de futból, i dels nostres gustos, i per fí ell em va començar a fer preguntes de la meva família, i va mostrar interpès per saber una mica més de la meva vida.
Una de les altres quedades d'aquest mes vam decidir anar a la biblioteca els 4 mentorats i els mentors, ja que ells no tenen la costum de visitar-la, va ser una bona idea realment m'agradava veure l'interès que en que en Moha mirava els llibres, tot i que ell canviava molt sovint de lectura, semblava que volia saber de que tractaven tots aquells llibres que tenia devant seu. Desprès vam anar a donar una volta per Figueres que hi havia un mercat a la rambla i tot seguit vam anar a gaudir del parc i del bon matí que feia.
Un dels dies que realment en Moha es va deixar coneixer més va ser una quedada improvitzada on vam anar esmorzar en mig de la rambla i desprès vam anar xerrant i deixant-nos portar per les nostres cames, sabia que a ell li encantaven els videojocs i tot el que esta relacionat amb l'electronica i les noves tecnologies, vam anar a veure botigues ell m'ensenyava el que li agradava al igual que jo, junts vam parlar del que ens agradaria tenir en un futur. En aquesta trovada ell es va mostrar molt proper a mi, va somriure molt i la veritat és que ell em va reconeixer que s'ho va passar molt bé.
Un dels dies que realment en Moha es va deixar coneixer més va ser una quedada improvitzada on vam anar esmorzar en mig de la rambla i desprès vam anar xerrant i deixant-nos portar per les nostres cames, sabia que a ell li encantaven els videojocs i tot el que esta relacionat amb l'electronica i les noves tecnologies, vam anar a veure botigues ell m'ensenyava el que li agradava al igual que jo, junts vam parlar del que ens agradaria tenir en un futur. En aquesta trovada ell es va mostrar molt proper a mi, va somriure molt i la veritat és que ell em va reconeixer que s'ho va passar molt bé.
Fa dos setmanes vaig quedar amb l'Eva i el seu mentorat en Med, vam passejar per Figueres i al veure la fred que feia ens vam dirigir al Poliesportiu ja que jugava el meu germà, era molt diveritit els comentaris que feien tant en Moha com en Med . "Natàlia el teu germà és molt llarg". Era el primer partit de bàsquet que veien en directe. Abans de anar al partit tant l'Eva com jo els vam comprar un clauer en forma de càmera, en el partit no van parar de utilitzar-la com si fossin fotografs d'un partit de NBA.
L'última quedada vam anar al planeta màgic, ni en Moha , ni en Dante, ni en Med , ni en Rodrigo no hi havien estat i creiem que necessitaven saltar correr, correr , jugar entre ells, i divertir-se ja que amb aquesta edat es el que més agrada. Tot i la tramuntana que feia al carrer, van acabar acalorats, de tant de salts i jocs. Va ser un dia fantàstic.
Cada día la trovada es fa més curta, cada dia ens coneixem més i una mica més de complicitat entre en Moha i jo.
L'última quedada vam anar al planeta màgic, ni en Moha , ni en Dante, ni en Med , ni en Rodrigo no hi havien estat i creiem que necessitaven saltar correr, correr , jugar entre ells, i divertir-se ja que amb aquesta edat es el que més agrada. Tot i la tramuntana que feia al carrer, van acabar acalorats, de tant de salts i jocs. Va ser un dia fantàstic.
Cada día la trovada es fa més curta, cada dia ens coneixem més i una mica més de complicitat entre en Moha i jo.
